Inadaptats - Orgull de Classe

Sóc fill d'un barri obrer, on es lluita per viure, per pagar unes lletres, uns bancs que et roben el futur, i sols per tenir un sostre, i penso, que anem malament, si els nostres nens dels carrers adopten actitud de vençuts!
Una mà m'acaricia amb les durícies que es fa a l'obra, i un cop de porra en mig del nas em torna al lloc quan estic fora. Em torna al lloc, al meu maleït lloc!
A aquests nens, els hi canvien l'amor per l'odi d'un pare frustrat que colpeja amb crits que negen el diàleg. I un jove incomprès mira cap al demà i no veu res, sols l'herència letal dels seus vells que l'eduquen amb cops, estúpids i racistes!
Una mà...
I el veí, saps, treballa d'encarregat en el supermercat del barri, i em mira arrogant per sobre l'espatlla. Ell vol ser com els rics, que viuen en els barris tan bonics, i que eduquen contents els seus fills per ser els nostres patrons, i jo els odio a tots.
I em tatuo al pit amb l'odi entre classes que tinc, una falç i un martell al meu braç, preparat per lluitar, Orgull de la classe obrera (2)
Oi!